Batalla de la Badia de Helgoland

Batalla de la Badia de Helgoland

Segona Guerra Mundial
Tipus	air battle (en)
Data	18 de desembre de 1939
Coordenades	54° 00′ N, 8° 18′ E / 54°N,8.3°E / 54; 8.3
Lloc	Badia de Helgoland, i el Mar del Nord, Alemanya
Resultat	Victòria alemanya[1][2][3]
Campanya	Preludi
Bàndols
Regne Unit Alemanya Nazi
Comandants
Richard Kellett[4] Carl-August Schumacher
Forces
9è Esquadró 37è Esquadró 149è Esquadró És a dir: 22 bombarders Vickers Wellington Stab./Jagdgeschwader 1 II./Jagdgeschwader 77 II./Trägergruppe 186 (N)./Jagdgeschwader 26 I./Zerstörergeschwader 76 I./Jagdgeschwader 26 És a dir: 44 caces de combat[5]
Baixes
12 bombarders abatuts 3 bombarders malmesos 57morts[6] 3 Bf 109s abatuts[5] 2 Bf 109s greument malmesos[5] 1 Bf 109 lleugerament malmès[5] 2 Bf 110s greument tocats[5] 7 Bf 110s lleugerament malmesos[5] 2 pilots morts[5] 2 pilots ferits[5]

Es pot considerar la batalla de la badia de Helgoland com el primer combat aeri que es pot anomenar batalla a la Segona Guerra Mundial, la qual inicià la campanya aèria més llarga de la guerra; la Defensa del Reich.^[7] Una força de 3 esquadrilles de bombarders, comptant uns 24 aparells s'enlairen el 18 de desembre de 1939 per enfrontar-se als vaixells alemanys ancorats a la Badia de Helgoland per tal de destruir i enfonsar-ne els màxims possibles. Dos aparells hagueren de fer-se enrere abans d'arribar a l'espai aeri alemany degut a problemes amb el motor. Els altres 22 avions continuaren vigorosament l'avanç. Els caces de la Luftwaffe, assabentats de l'arribada de l'esquadra de bombarders gràcies al radar freia (encara experimental) alçaren el vol i van abatre 10 bombarders, 2 més es veieren obligats a amarar abans d'arribar a la Gran Bretanya i encara 2 més s'estavellaren quan intentaven aterrar. Així doncs, dels 22 avions que sortiren de Gran Bretaña se'n perderen 15, mentre que els alemanys només 2.

Aquesta batalla va crear un precedent per tota la guerra. Així doncs la RAF va eliminar totes les missions aèries de dia i només es mantingueren aquelles nocturnes atès el gran nombre de baixes patit per les esquadrilles. En el temps previs a la guerra, la RAF sempre pensà que "el bombarder sempre se'n sortiria"; però no fou així en les missions diürnes; això va fer repensar com es durien a termes les següents missions de bombardeig.^[8] La fallida del raid britànic va fer creure a la Luftwaffe que les seves bases en sòl alemany eren gairebé invulnerables als atacs enemics. Aquesta impressió es veu reforçada amb les victòries de la Wehrmacht els anys 1939-1941, que directament significà que les forces aèries enemigues es trobaven massa lluny per bombardejar efectivament el territori alemanys i les seves indústries. Això va fer descurar la flota diürna de caces, cosa que tingué conseqüències fatals en els últims anys de la guerra.